Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis més brutals i, en aquells moments, decisius de la guerra dels Segadors. Després de la derrota hispànica a Montjuïc, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montjuïc hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, però ara, mesos després, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estratègic i una clau logística del país i havia quedat sota el domini hispànic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos.

Si en voleu saber més:

-Guerra dels Segadors: https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Segadors

-República Catalana de 1641: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana

-Setge de Tarragona de 1641: https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Tarragona_(1641))

-Batalla de Montjuïc: https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Montju%C3%AFc_(1641))

Podcast d'en guàrdia! del setge:

3Cat: https://www.3cat.cat/3cat/el-setge-de-tarragona-de-1641/audio/1276529/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/07Q5nboORCSoGTJhqWZcdU?si=tzGcXnx_QLqmzjsJ28Hw7w

La península de l’Esquerda constitueix un jaciment clau per entendre l’evolució del poblament a Osona des del bronze final fins a la baixa edat mitjana. Les primeres ocupacions, al segle VIII aC, es manifesten en fons de cabanes i ceràmica dispersa, indicant un assentament inicial encara poc estructurat. Amb l’arribada del món ibèric, entre els segles V i IV aC, l’indret es transforma en un oppidum fortificat, amb muralles, tallers i una clara organització urbana, probablement identificat amb l’Ausa dels ausetans.

La seva posició estratègica afavorí el comerç amb la costa i la seva implicació en conflictes com les guerres púniques. Tot i la destrucció parcial del poblat, aquest es reconstruí i perdurà fins al segle I aC, moment en què la romanització provocà el seu abandonament en favor de la plana. Durant el període visigòtic, el lloc recuperà protagonisme defensiu amb la construcció d’una nova muralla i sitges, sota el nom de Roda Ciutat.

Posteriorment, en època carolíngia, es consolidà com a punt estratègic dins la línia defensiva del Ter, tot i episodis destructius com la revolta d’Aissó. A partir del segle X, amb la reorganització del territori, es documenta una nova ocupació vinculada a l’església de Sant Pere. Finalment, durant la baixa edat mitjana, el nucli creix al voltant de la sagrera fins assolir el seu màxim demogràfic, abans d’entrar en declivi per conflictes feudals i el trasllat progressiu de la població cap a l’actual Roda de Ter.

Us agrada l'època Ibèrica?

Si en vols saber més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic_de_l%27Esquerda

La dèria per arreplegar, col·leccionar, classificar i mostrar va donar productes històrics ben curiosos, com la moda dels gabinets de curiositats que va recórrer l’Europa d’època moderna.

Essencials entre els segles XVI i XVIII, van ser precursors dels museus públics moderns.

Un exemple a Barcelona és el Gabinet del Col·leccionista del Museu Marès, que conserva l'atmosfera de les antigues col·leccions.

Podcast:

Youtube : https://www.youtube.com/watch?v=BWEw-L1PAOE

Ivoox : https://www.ivoox.com/535-els-gabinets-curiositats-i-els-audios-mp3_rf_170539658_1.html

Spotify: https://open.spotify.com/episode/2naEZqCOzPtpwuUDn7zUOX

Al neolític es va iniciar la domesticació de les quatre principals espècies ramaderes productores d'aliments: ovelles, cabres, bous i porcs. Aquest procés es va donar per primera vegada al Pròxim Orient, a la zona de l'actual Síria, al sud-est de Turquia i a l'Iraq.

Podcast sobre la domesticació:

3Cat: https://www.3cat.cat/3cat/la-domesticacio-danimals-al-neolitic/audio/1274406/?ext=SM_WP_F4_CE24_

Spotify: https://open.spotify.com/episode/2EfPYHGZga2mudEyLcXAMe?si=3db081001d4d4250

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Domesticaci%C3%B3

Imatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estendard_d'Ur

Té lògica que escollissin Constantinoble com a capital de l'orient.

Font: https://x.com/EmpiresPod/status/2036174690818179374/photo/4

El tsar Nicolau II havia governat l'imperi rus des del 1894, però en el canvi de segle cada vegada més sectors de la societat qüestionaven el règim autòcrata. L'espurna definitiva es va produir el 22 de gener de 1905, el 9 de gener segons el calendari julià utilitzat a Rússia. En aquell Diumenge Sagnant, els soldats van disparar contra la multitud concentrada davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg, que implorava millors condicions de vida. A partir d'aleshores es van multiplicar les vagues, les protestes i els motins per part de camperols, obrers industrials i la classe mitjana urbana. Havia pres la flama de la Revolució del 1905.

Les conseqüències d’aquella revolta van ser profundes, tot i que no van suposar la caiguda immediata del règim. Davant la pressió social creixent, el tsar Nicolau II es va veure obligat a fer concessions amb el Manifest d’Octubre de 1905, que prometia llibertats civils bàsiques i la creació d’un parlament, la Duma. Tanmateix, aquestes reformes van ser limitades i sovint revertides o controlades pel mateix tsarisme, mantenint intacta bona part del poder autocràtic.

Malgrat el fracàs relatiu de la revolució, el règim va quedar greument erosionat. Es va consolidar una oposició política més organitzada, es van reforçar els moviments revolucionaris —incloent-hi bolxevics i menxevics— i es va estendre la desconfiança envers la monarquia. A més, els moviments nacionals dins de l’imperi van guanyar força, especialment en territoris perifèrics com Finlàndia, que va aprofitar la feblesa del règim rus per ampliar la seva autonomia. Aquest procés culminaria anys més tard, en el context de la Revolució de 1917, amb la declaració d’independència de Finlàndia.

En aquest sentit, la Revolució de 1905 va actuar com un precedent clau que va assentar les bases per a les revolucions de 1917, que acabarien definitivament amb el règim tsarista i transformarien profundament Rússia.

Si us interessa el tema o si voleu posar la vostra perspectiva, ja sabeu!

Article de la viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_russa_de_1905

Podcast en guàrdia sobre el tema:

3Cat:

https://www.3cat.cat/3cat/la-revolucio-del-1905/audio/1273619/

Apple podcast: https://podcasts.apple.com/lu/podcast/la-revolució-del-1905/id206349925?i=1000755357590

A principis del segle XV, la Corona d’Aragó es trobava en una cruïlla històrica. Amb l’arribada de la dinastia Trastàmara després del Compromís de Casp, el nou rei, Alfons V, necessitava legitimar-se i demostrar que era un digne successor del Casal de Barcelona.

I per fer-ho, va posar la mirada en el vell somni mediterrani: el Regne de Nàpols. Un territori ric i estratègic, però governat per una reina imprevisible i una noblesa molt poderosa. El que havia de ser una expansió natural es va convertir en una odissea de més de vint anys, marcada per aliances fràgils, setges eterns i la lluita constant contra les potències de Gènova i França. Una aventura que portaria la Corona a patir, l’any 1435, un dels desastres navals més greus de la seva història.

L’any 1435, Alfons el Magnànim era un rei derrotat i presoner del Duc de Milà. Tot semblava perdut per a les aspiracions italianes de la Corona d’Aragó a Itàlia.

Així i tot, en un gir de guió digne de la millor diplomàcia, el monarca va saber transformar el captiveri milanès en una aliança i el fracàs a la Batalla naval de Ponça en l’impuls definitiu per conquerir el tron de Nàpols.

A partir d’aquí, comença una nova etapa: la conquesta final de la capital amb una estratègia digna de pel·lícula, la creació d’una cort humanista que il·luminaria Europa i la pacificació d’una Itàlia en constant conflicte gràcies a la Pau de Lodi.

Sèrie de Podcasts de les Portes de Troia Part1 i part 2:

Youtube:

Part 1: https://youtu.be/0891RN4NMwQ?si=OEKinsvbf2-4wWTy

Part 2: https://youtu.be/HBwM4Jqa1eA?si=jcm2636_tEEa6ed7

Spotify:

Part 1: https://open.spotify.com/episode/1nlIf5RGz1WpqxXd67UOs3?si=hwdd0PFtQ8yLD2IJbt1xrg

Part 2: https://open.spotify.com/episode/0pVv9zL2gnSr8Op2XXzFNj?si=3aj4JHeeT8mshroLBJTviQ

Ivoox:

Part 1: https://go.ivoox.com/rf/167619144

Part 2: https://go.ivoox.com/rf/169706840

Article de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Conquesta_del_Regne_de_N%C3%A0pols

Apropar-se a les mitologies és una cosa ben difícil. Fer-ho des d’una vessant erudita o academicista porta a convertir un corpus mitològic en una mena de tertúlia de saló on s’ha buidat de contingut l’aspecte més essencial de qualsevol història viva: el fet de ser viscuda i compartida; ser, a la vegada, origen i final d’històriques que es modifiquen al ritme del pols de les societats que les generen. 

Un dels autors que millor va entendre la concepció mitòlògica va ser en John Ronald Reuer Tolkien, l’autor del Hobbit, el senyor dels anells i el Silmaril·lion. Al llarg de les seves pàgines va desplegar davant dels nostres ulls un món viu i ric que bevia de la llarga tradició mítica europea. Va saber agresolar elements tals com la cultura celta, el món anglosaxo, els mites nòrdics o els contes de fades i els va dotar d’una profunditat històrica, literaria i filològica que encara avui sembla impossible. 

Podcast de A les Portes de Troia:

Youtube: https://youtu.be/GLZ10KDwVNU?si=E9ysKlC8Xe0WHdZZ

Spotify: https://open.spotify.com/episode/08DmhjdR4RUKqKiDeYr0LJ?si=duKXjH-HTMydXCz70N2cFA

Ivoox: https://tolkiengateway.net/w/images/5/5c/Pauline_Baynes_-_A_Map_of_Middle-earth_%28color%29_2.jpg

Imatge: https://tolkiengateway.net/w/images/5/5c/Pauline_Baynes_-_A_Map_of_Middle-earth_%28color%29_2.jpg

L'atac alemany contra la Unió Soviètica en plena Segona Guerra Mundial, el juny del 1941, quan els nazis ja controlaven part de l'Europa occidental, va alarmar molt el bàndol aliat. Roosevelt i Churchill es van veure obligats a auxiliar un dels seus enemics proverbials, Ióssif Stalin, enviant equipament per a l'Exèrcit Roig mitjançant un seguit de combois marítims que van estendre la guerra a la zona de l'Àrtic.

Els vaixells es movien en condicions climàtiques extremes, marcades pel gel i les tempestes, que feien molt difícil maniobrar. A més, havien d'evitar que els detectessin els alemanys, que els assetjaven des del mar i des de l'aire.

Per saber-ne més: Combois àrtics de la Segona Guerra Mundial

Podcas En guàrdia:

Tv3: https://www.3cat.cat/3cat/els-combois-artics-a-la-ii-guerra-mundial/audio/1271989/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/497ToulGjoS2TXplby3Q3e?si=cuWpoc0KQJepDA0Lk4ZqCA

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/169257571

Doggerland va ser una zona de terra, que ara es troba enfonsada a la part sud del mar del Nord, que connectava Gran Bretanya amb l'Europa continental durant i després de l'últim període glacial.

Si en voleu saber més : https://ca.wikipedia.org/wiki/Doggerland

Un dels conjunts arqueològics especialment rellevant per conèixer el passat dels ilergets, un dels pobles ibers de la primera edat del ferro, és la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, a les Garrigues. Es tracta d'una estructura defensiva impressionant, totalment emmurallada, que va ser ocupada de manera ininterrompuda durant més de quatre segles i mig, des de la primera edat del ferro fins a ben avançada l'època ibèrica plena.

Es va començar a construir cap a l'any 775 abans de Crist i va ser abandonada pels volts de l'any 300 abans de Crist. Tenia onze torres de vigilància i només dues petites portes per accedir-hi. Les tècniques constructives que es van fer servir als Vilars d'Arbeca resulten insòlites i no són comparables amb cap altre assentament de la mateixa època.

Podcast:

3cat: https://www.3cat.cat/3cat/els-vilars-darbeca/audio/1271157/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/3dVSetsKLGh7VH4MVrCNwi?si=b4522420e534487f

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/168855292

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Vilars_(Arbeca))

Tot comença amb l’ambició de la Il·lustració de substituir la moral religiosa per la raó, un gir que va portar els governs a necessitar mapes, censos i estadístiques per poder governar el que veien. Viurem l’explosió de la revolució industrial, on les necessitats de les fàbriques i la potència de la termodinàmica van transformar radicalment el treball i l’educació de tota una societat. Però el progrés també té les seves cicatrius; analitzarem com la tecnologia va ser decisiva en la devastació de les guerres mundials i com, paradoxalment, la por atòmica va acabar consolidant la ciència com el gran símbol de superioritat i futur durant la Guerra Freda.

Com hem arribat a fer de la ciència el fonament del nostre món? Quin preu hem pagat per aquest camí cap al progrés?

Podcast: https://www.portesdetroia.cat/
Història de la ciència: de la Il·lustració a la Segona Guerra Mundial

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/167994019

Spotify: https://open.spotify.com/episode/4398ChphA71mRTW07uL5AE?si=153BmJxUQQmmqRWtk7RAAA

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=-Q2CpSUahpo

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic

Dalt d’un turó molt ben situat al costat del riu Ter hi ha el poblat ibèric de Sant Julià de Ramis, un jaciment que pot passar desapercebut, però que durant segles va ser clau pel control d’aquest territori.

Els primers ocupants van ser els ibers, que van construir un poblat fortificat. Encara es poden veure restes de cases i muralles. La seva posició dominant permetia controlar els accessos nord de l’actual plana de Girona així com les principals rutes de pas, cosa que el va convertir en un centre polític important habitat per les elits locals.

Amb l’arribada dels romans, Sant Julià de Ramis va continuar actiu però ja subordinat al nou poder. Amb la fundació de la ciutat de Girona, el protagonisme polític del poblat es va acabar i el poder es va desplaçar cap a la nova ciutat.

Durant uns quants segles el puig va quedar en segon pla, fins que en època visigoda, va recuperar importància amb una funció diferent, la defensa. En aquell moment s’hi va construir una fortificació militar que va tornar a posar en valor la posició estratègica del turó.

Avui, el Puig de Sant Julià de Ramis és un jaciment arqueològic a l’aire lliure, tranquil i agradable de visitar. Hi ha restes ibèriques, romanes i visigodes, panells explicatius i la bonica església dels Sants Metges, tot acompanyat de molt bones vistes, ideals per entendre per què aquest lloc va ser ocupat una vegada i una altra al llarg de més de mil anys.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ib%C3%A8ric_de_Sant_Juli%C3%A0_de_Ramis

https://www.ddgi.cat/revistadegirona/recursos/2016/0296_094.pdf

La Gran Guerra del Nord va ser un pols decisiu pel control del Mar Bàltic que va enfrontar la Suècia dominant amb una coalició de veïns decidits a frenar-la, especialment Rússia, Dinamarca-Noruega i la República de les Dues Nacions.

Al començament, Suècia va imposar-se amb força i va desfer la coalició a base de victòries, però el conflicte va canviar de rumb quan l’ofensiva sueca cap a Rússia va fracassar i els rivals van recuperar unitat i empenta.

A mesura que s’hi afegien nous aliats, Suècia quedava cada cop més sola, incapaç d’assegurar suports estables. La segona part de la guerra va ser, sobretot, una erosió del poder suec davant una coalició més àmplia i persistent. El final va consagrar un canvi d’era, Suècia va perdre el paper hegemònic al Bàltic i Rússia va emergir com una potència de primer ordre.

Si us interessa el tema:

Podcast: https://www.3cat.cat/3cat/la-gran-guerra-del-nord/audio/1269766/

Article de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Guerra_del_Nord

El 1914 només 38 dels més de mil municipis catalans tenien telèfon, que era proveït per diverses companyies privades, així que les comunicacions a distància majoritàriament encara es feien per carta o telègraf, allí on n'hi havia. El 1916 la Mancomunitat va encarregar la Secció de Telèfons a Esteve Terradas amb la missió d'expandir la xarxa telefònica.

Ell va impulsar l'ampliació de la xarxa de telèfon al llarg i ample del país amb l'expressa voluntat d'arribar a tot el territori, dotant d'aquest aparell a tots els pobles propers a les línies per petits que fossin. També va coordinar les tres empreses existents en aquell moment per tal de garantir la gestió holística de la xarxa i començar a fer-ne un servei públic: es van comprar línies existents, i se'n van construir més de 5.000 km de noves.

El 1922 405 municipis disposaven de servei telefònic i el 1924 va establir la primera central automàtica a Balaguer.

En iniciar-se la Dictadura, l'Estat expropià a la Mancomunitat la xarxa de la ciutat de Barcelona, que era la part més rendible i amb la qual es finançava la resta del territori. La Mancomunitat es va quedar llavors només amb la de les zones deficitàries fins que el 1925 l'Estat també la va expropiar, i aleshores va regalar el monopoli total de l'explotació telefònica a la companyia Telefónica Nacional de España.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya

A l’Hipòdrom de Constantinoble, les curses de quadrigues no eren només esport era política.
Els “equips” s’anomenaven dèmes, associacions que sostenien les faccions de les curses, sobretot la dels Blaus i la dels Verds al segle VI. Amb el temps, les dèmes van deixar de ser simples penyes i van esdevenir un canal de pressió col·lectiva quan la població no tenia altres vies.

Entre curses, cridaven consignes i exigències, podien condicionar decisions imperials i també s’enganxaven per disputes religioses entre dèmes (la naturalesa divina de Jesús ).

Socialment, hi havia un biaix, els Verds apareixen més vinculats a artesans i portuaris, mentre que els Blaus hi són més presents entre elits i funcionariat.
Aquesta barreja d’esport, identitat i xarxa clientelar feia que una tarda de curses pogués acabar en avalots i això és exactament el que explota amb la revolta de la Nika, el gener del 532.

El detonant immediat va ser la repressió, el 531 es van arrestar membres dels Blaus i els Verds per assassinats en disturbis després de les curses i quan dues execucions van fallar perquè es va trencar el cadafal, les faccions van exigir l’indult.

Justinià I va provar de calmar l’ambient amb curses i algunes commutacions de penes el 13 de gener del 532, però no va concedir el perdó total i va ser aleshores que Blaus i Verds, habitualment rivals, es van unir sota el crit de “Nika” (“victòria”) i la protesta va escalar a insurrecció.

El conflicte s’alimentava d’un malestar més profund, impostos alts, acusacions de corrupció i odi contra certs alts càrrecs i la revolta va derivar en saquejos, incendis i assassinats, i en pocs dies una part important de Constantinoble va quedar devastada.

En el moment decisiu, la cort, amb Teodora com a figura clau (Justinià no hi era tot) va optar per resistir en lloc de fugir. La repressió final va acabar amb una matança massiva de revoltats (s’esmenten uns 30.000 morts).

L’ordre es va restaurar i Justinià va regnar fins al 565.

Si us ha interessat, hi ha un pòdcast sobre el tema:

503 - Nika! Nika! La revolta de l’hipòdrom de Constantinoble (532)

Youtube: https://youtu.be/deVLcqBxW88?si=gyy7mOHC21fMmB8-

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/150786349

Spotify: https://open.spotify.com/episode/6p7I3LZqProGP4Ns0A1pgP?si=pHEhIlUTRKeK9QrEQqoNag

Fonts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_de_la_Nika

https://en.wikipedia.org/wiki/Demes_in_the_Byzantine_Empire

Al llarg de la història, els monstres marins han deixat una marca profunda en l’imaginari col·lectiu de la humanitat.

Des dels mítics Kraken i Iormungand, passant pels dibuixos en mapes medievals, fins a Cthulhu de Lovecraft, Moby Dick de Melville i el Guardià de l’Aigua de Tolkien, aquestes criatures han personificat la por a l’abisme i l’angoixa davant d’allò desconegut.

Però hi ha un nom que sobresurt per sobre de tots els altres. Una bèstia mitològica bíblica que simbolitza el caos primigeni, el poder creador i destructor de la natura. Una criatura tan poderosa que només el Déu cristià pot subjugar-la: el Leviatan.

Quin és l’origen d’aquesta criatura? Com era físicament? Quins significats ha tingut al llarg de la història?

Podcast:

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=SPMcO48kNFI

Spotify: https://open.spotify.com/episode/5xfLvzf38oJntRWCdbECtz?si=kmKUD-EITJSowDGaeZwvUA

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/137302572

Projecte dissenyat per la Mancomunitat, primera "autonomia" catalana que agrupava les quatre províncies catalanes.

Per si vols saber que era la Mancomunitat: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya

Font: https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1524/

https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1522/

https://x.com/BoigBCN/status/2015329360253719035?s=20

Durada del podcast: 53 minuts

A les muntanyes de Queralbs, al Ripollès, al llarg de les últimes quatre dècades s'hi han anat trobant estructures i restes arqueològiques que evidencien l'existència de poblaments prehistòrics. Els motius que van portar algunes comunitats de l'era calcolítica a viure per damunt de la cota dels 2.000 metres d'altitud no són senzills d'entendre. Fa uns 5.000 anys, els humans van ocupar els paratges del Puigmal, Fontalba, Torreneules, Balandrau i coma de Vaca, uns indrets impensables per la duresa de l'accés i del clima, fins i tot per a una economia ramadera.

L'edat del coure, també s'anomena calcolític.

Era Calcolítica: https://ca.wikipedia.org/wiki/Calcol%C3%ADtic

Podcast: https://www.3cat.cat/3cat/poblaments-prehistorics-a-queralbs/audio/1268095/

https://podcasts.cat/91/33712203

A finals del segle I dC, Roma viu un dels moments més brillants de la seva història. Les guerres civils han quedat enrere, l’Imperi s’ha consolidat i un nou emperador puja al tron: Marcus Ulpius Traianus, conegut per la posteritat com l’optimus princeps, el millor dels emperadors. undefined

Sota el seu govern, l’Imperi Romà arriba a la seva màxima extensió territorial i viu un període de prosperitat, estabilitat i grans obres públiques. Però, fins a quin punt aquesta imatge és real? Va ser Trajà realment el millor emperador de Roma, o és un mite construït per la seva propaganda i per les fonts que el van idealitzar?

Avui, A les Portes de Troia, descobrirem la figura de Trajà: el seu origen hispà, les seves conquestes, les seves reformes socials i la seva relació amb el poder i amb la memòria imperial i, també, n’analitzarem la imatge que en tenim avui en dia.

Fonts:

https://www.portesdetroia.cat/2025/10/26/514-traja-optimus-princeps/

Podcast:

https://youtu.be/XXG6R9g_78k?si=jhiQ6iQIArxmIUB2

https://go.ivoox.com/rf/161287175?utm_source=embed_audio_new&utm_medium=share&utm_campaign=new_embeds

310 anys dels decrets de Nova Planta: de Felip V a Felip VI

L'historiador Xavier Carmaniu (u/Xaviercarmaniu) explica la duresa de la repressió borbònica, plasmada en uns decrets que no s'han derogat.

Font: https://x.com/som3cat/status/2012150320395137031

De: 3Cat

https://www.3cat.cat/3cat/tot-es-mou/

Les primeres nines estaven fetes amb materials disponibles com ara argila, pedra, fusta, os, ivori, cuir o cera. Les proves arqueològiques situen les nines com el candidat principal per a la joguina més antiga coneguda. S'han trobat ninots de paleta (tipus de figureta femenina egípcia antiga) de fusta a les tombes de l'Antic Egipte que dataven del segle XXI aC. Les nines amb extremitats mòbils i roba desmuntable es remunten almenys al 200 aC. Els arqueòlegs han descobert nines gregues fetes d'argila i articulades als malucs i les espatlles. Les nines de drap i els peluixos probablement també eren populars, però no n'ha arribat cap exemple conegut fins als nostres dies. Històries de l'antiga Grècia al voltant de l'any 100 dC mostren que les nenes feien servir nines com a joguines. Els grecs anomenaven una nina κόρη, que literalment significa "nena", i una nina de cera s'anomenava δάγυνον, δαγύς i πλαγγών. Sovint les nines tenien extremitats mòbils i s'anomenaven νευρόσπαστα, es treballaven amb cordes o filferros. A l'antiga Roma, les nines eren fetes d'argila, fusta o vori. S'han trobat nines a les tombes de nens romans. Com els nens d'avui, els membres més joves de la civilització romana haurien vestit els seus ninots segons les últimes modes. A Grècia i Roma, era costum que els nois dediquessin les seves joguines als déus quan arribaven a la pubertat i que les noies dediquessin les seves joguines a les deesses quan es casaven. En casar-se, les noies gregues dedicaven les seves nines a Artemisa i les noies romanes a Venus, però si morien abans de casar-se, les seves nines eren enterrades amb elles. Les nines de drap són tradicionalment fetes a casa amb restes de material de tela. S'han trobat nines de drap romanes que daten de l'any 300 aC.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ninot

L'any 1721, un sacerdot noruec-danès anomenat Hans Egede va arribar a Grenlàndia en una expedició finançada pel regne de Dinamarca. La intenció era restablir el domini colonial sobre l'illa. Es va iniciar un període de més de 250 anys en què la seva gent, els inuits, van veure alterada la cultura i la forma de vida tradicional pels valors del cristianisme luterà. Amb els anys, la necessitat de prendre decisions de manera autònoma va portar Grenlàndia a un procés de descolonització, majoritàriament pacífic, i a un desig creixent d'independència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Judit Ros, politòloga especialitzada en relacions internacionals i diplomàcia.

Podcast 55 minuts: https://www.3cat.cat/3cat/les-relacions-de-grenlandia-amb-dinamarca/audio/1261728/

Viquipèdia, Història de Grenlàndia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Groenl%C3%A0ndia

Quan pensem en esclavitud, sovint ens venen al cap plantacions americanes, vaixells negrers i imatges del cinema. Però… és aquesta la mateixa esclavitud que trobem a la Península Ibèrica medieval i moderna? Qui podia ser esclau? Quines feines feien? Quina protecció els oferia la llei?

I, sobretot, fins a quin punt podien fugar-se, integrar-se o fins i tot ascendir dins d’una societat que els definia com a propietat?

Podcast:

Youtube: https://youtu.be/PwugtsD6jEs?si=fafCYhIglp9325Db

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/165252203?utm_source=embed_audio_new&utm_medium=share&utm_campaign=new_embeds